Analitzant xarxes socials: la teoria conspirativa del 5G & COVID-19

Aquest estudi pretén entendre els impulsors de la teoria conspirativa del 5G i la COVID-19, així com trobar estratègies per a gestionar aquest tipus de desinformació en xarxes socials


Vols llegir tot el que van descobrir Ahmed et al. analitzant dades de Twitter sobre aquesta teoria conspirativa?

Paraules clau: COVID-19; coronavirus; twitter; misinformation; fake news; 5G; social network analysis; social media; public health; pandemic

Resultats:

Com es disseminava la conspiració per Twitter?
Diversos ciutadans que es creien la teoria conspirativa estaven escrivint tweets i difonent-la activament. A més a més, hi havia un compte de Twitter l’objectiu del qual era difondre aquesta teoria. Finalment, els autors també van identificar el “humour effect”, o “efecte d’humor” (els usuaris que es reien de la conspiració atreien, sense voler, més atenció cap a aquesta).

Quines fonts d’informació online feia servir la gent com a referència?
Diverses fonts influents estaven creant contingut amb l’objectiu d’assenyalar una relació entre la COVID-19 i el 5G, com la web InfoWars o el mateix domini de YouTube (hi havia gent creant contingut en YouTube per a disseminar la teoria conspirativa).

La gent es creia realment la teoria?
El 34.8% de tweets individuals contenien opinions sobre que el 5G i la COVID-19 tenien relació.

Com es podria mitigar la disseminació de la teoria conspirativa?
Twitter podria haver eliminat més ràpidament els comptes creats per a disseminar desinformació, especialment si els usuaris que van crear tweets humorístics, en lloc de fer això, haguessin denunciat els tweets que l’estaven promovent. A més, això s’hauria pogut aconseguir més fàcilment si hi hagués hagut una figura d’autoritat amb una quantitat considerable de seguidors que escriguessin tweets contra la teoria conspirativa i que instés a bregar amb el problema de manera responsable.

Descripció de l’estudi:

  • Títol: COVID-19 and the 5G Conspiracy Theory: Social Network Analysis of Twitter Data.
  • Investigador principal: Wasim Ahmed.
  • Co-investigadors: Josep Vidal-Alaball, Joseph Downing i Francesc López Seguí.
  • Disseny: Anàlisi de xarxa social i anàlisi del contingut de dades de Twitter en un període de 7 dies en els quals el hashtag #5GCoronavirus era tendència (“trending topic”) en Twitter en el Regne Unit.
  • Mètodes: El conjunt de dades utilitzat en aquest estudi consisteix en 6556 usuaris de Twitter, els tweets dels quals (un total de 10,140) contenien la paraula clau “5Gcoronavirus” o el hashtag “5Gcoronavirus”, o van contestar o ser esmentats en aquests tweets des del divendres, 27 de març de 2020 a les 19:33 Temps Coordinat Universal (UTC) fins al dissabte, 4 d’abril de 2020 a les 10:38 UTC. Per a una descripció més detallada dels mètodes utilitzats, pots accedir a l’article publicat en el botó que es troba a dalt a l’esquerra.

Objectius de l’estudi:

Objectiu principal: Analitzar la presència en xarxes socials de la teoria conspirativa que intenta relacionar la tecnologia del 5G amb la COVID-19. Concretament, els objectius d’investigació específics buscaven respondre a aquestes preguntes:
(1) Qui està disseminant aquesta teoria conspirativa en Twitter?
(2) A quines fonts d’informació es refereix la gent?
(3) La gent a Twitter realment creu que el 5G i la COVID-19 estan relacionats?
(4) Quins passos i accions poden prendre les autoritats de sanitat pública per mitigar la disseminació d’aquesta teoria conspirativa?

Més sobre aquest estudi:

Conclusions: La combinació d’intervencions ràpides i dirigides per a deslegitimar les fonts d’informació falsa és clau per reduir el seu impacte. Aquells usuaris que manifestaven opinions contra la teoria conspirativa, “link baiting” o compartint tweets humorístics, can augmentar accidentalment la visibilitat del tema. Segons els autors de la publicació, això suggereix que els responsables polítics haurien d’esforçar-se en aïllar opinions que estan basades en notícies falses.

Valor afegit: Aquest estudi és el primer a analitzar la teoria conspirativa del 5G en el context de la COVID-19 en xarxes socials, concretament Twitter, oferint directrius pràctiques per a les autoritats sanitàries sobre com, en el context d’una pandèmia, els rumors es poden combatre en el futur.

Disclaimer: Tota la informació continguda en aquesta entrada és una traducció gairebé literal del contingut de l’article publicat. En conseqüència, tots els drets queden reservats al propietari d’aquest.

La Universidad de Newcastle participa en aquest estudi sobre el 5G i la COVID-19 en xarxes socials
L'ICS participa en aquest estudi sobre el 5G i la COVID-19 en xarxes socials
L'IDIAP participa en aquest estudi sobre el 5G i la COVID-19 en xarxes socials
El LSE European Institute participa en aquest estudi sobre el 5G i la COVID-19 en xarxes socials
El TIC Salut Social de la Generalitat de Catalunya participa en aquest estudi sobre el 5G i la COVID-19 en xarxes socials
La UPF (CRES i CEXS) participa en aquest estudi sobre el 5G i la COVID-19 en xarxes socials

Altres estudis:

Eficàcia de la combinació de vacunes

Científicos franceses demuestran que la vacunación primaria con dos vacunas diferentes sería más eficaz que la vacunación con dos vacunas idénticas.

La percepció social de les vacunes contra la COVID-19

Aquest estudi de la UOC pretén conèixer l'opinió de la població espanyola i el personal assistencial professional sobre les vacunes de la COVID-19.

CombivacS

Assaig clínic dissenyat per avaluar la seguretat i immunogenicitat d'una dosi de la vacuna anomenada Comirnaty (Pfizer) en persones que han rebut prèviament una dosi…

MOOD-COVID

MOOD-COVID pretén estudiar l'impacte de la pandèmia en la salut mental de les dones embarassades, les mares joves i els seus fills.

Estat emocional i espiritual d’adults en procés de dol per COVID-19

Aquest estudi pretén analitzar l'estat emocional i espiritual d'adults que hagin perdut alguna persona propera per COVID-19.

Projecte E-speranza-COVID19

Aquest estudi pretén demostrar l'eficàcia del Montelukast en pacients amb COVID-19 persistent per ajudar a millorar la seva qualitat de vida

MINDCOVID: salut mental en pandèmia

Aquest estudi pretén avaluar l'impacte en la salut mental i les necessitats associades a la COVID-19 a Espanya.

CIBERES UCI COVID

CIBERESUCICOVID és un estudi fonamental per a millorar l'atenció als pacients crítics per la COVID-19.

Projecte NAUTILUS

El projecte NAUTILUS pretén desenvolupar una plataforma d'intel·ligència artificial per identificar, predir i intervenir sobre els símptomes persistents en les persones que han patit la…

Estudi ComCor: on s’infecten els francesos?

Aquest estudi pretén identificar els factors sociodemogràfics, els llocs freqüentats i els comportaments associats amb un major risc d'infecció per SARS-CoV-2.